Viaducte

Un viaducte és un pont compost per diversos arcs. El terme viaducte prové del llatí, via, camí i ductus, que significa conducció. No obstant això, aparentment en la Roma Antiga aquest terme mai va ser utilitzat, sent més aviat una derivació moderna considerant l'analogia amb la paraula aqüeducte. Igual que els aqüeductes romans, en un principi molts viaductes consistien d'una sèrie d'arcs d'aproximadament la mateixa longitud.

D'acord amb el DIEC un viaducte és un pont elevat per al pas d'una via de comunicació sobre una depressió del terreny.^[1] En general en Llengües romàniques, la paraula viaducte es refereix a un pont que creua només terra. Quan l'objectiu de la construcció és creuar l'aigua (tant riu com mar) s'empren termes derivats del llatí pontem, que en català és senzillament pont. Tot i que es podrien definir els viaductes com carreteres (en el cas dels automòbils) o línies fèrries (en el cas de ferrocarrils) elevades per creuar una fondalada, ja sigui una vall o un barranc, en l'actualitat el terme s'ha vingut emprant en alguns països de parla hispana per designar altres tipus de ponts que creuen ja sigui terreny o aigua o ambdós. En alguns països d'Amèrica Llatina, el terme s'empra per a designar avingudes elevades i fins i tot a nivell de superfície (vegeu Viaducte (Avinguda)).