Vinca

Aquest article tracta sobre la planta. Vegeu-ne altres significats a «Vinca (color)».

Vinca

Vinca major
Planta
Tipus de fruit	fol·licle
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Gentianales
Família	Apocynaceae
Subfamília	Rauvolfioideae
Gènere	Vinca L., 1753
Tipus taxonòmic	Vinca minor
Espècies
Vinca balcanica Vinca difformis Vinca herbacea Vinca major Vinca minor

Vinca és un gènere de plantes amb flor dins la família de les apocinàcies. És originari d'Europa, d'Àfrica del nord-oest i del sud-oest d'Àsia. Se'n compten cinc espècies,^[1] tres de les quals es troben als Països Catalans.^[2]

Les espècies del gènere Vinca són herbàcies, arbustives o subarbustives. Normalment, creixen aplicades a terra i les tiges espontàniament s'enterren i fan arrels. Les fulles tenen una disposició oposada, són simples i, excepte en l'espècie Vinca herbacea, perennes.

Floreixen durant bona part de l'any. Fan unes flors violeta o blanques amb els pètals soldats a la base formant un tub. Les flors són actinomorfes (o sigui, tenen simetria radial), però els pètals són asimètrics, de manera que la flor vista de dalt ofereix un curiós aspecte d'hèlix o molinet. El fruit és un grup de fol·licles dehiscents, és a dir, que s'obren espontàniament per deixar caure les llavors.

Les espècies més corrents en bona part d'Europa central i occidental són Vinca major i Vinca minor, però als Països Catalans és més freqüent i més estesa la vincapervinca (Vinca difformis).^[2] De vegades, s'usen en jardineria tot i que tenen tendència a envair el territori i no deixar créixer altres plantes (les tres espècies es poden trobar també subespontànies a les zones on es conreen).

Com altres espècies de la família de les apocinàcies, les espècies de Vinca són verinoses o medicinals segons la dosi.