Vivien Leigh

Vivien Leigh

Vivien Leigh, a Allò que el vent s'endugué (1939)
Biografia
Naixement	Vivian Mary Hartley 5 novembre 1913 Darjeeling (Índia)
Mort	8 juliol 1967 (53 anys) Eaton Square (Anglaterra)
Causa de mort	tuberculosi
Nacionalitat	Regne Unit
Formació	Royal Academy of Dramatic Art - interpretació (–1934) Woldingham School convent de Loreto
Activitat
Ocupació	actriu de cinema, actriu de teatre, actriu
Activitat	1935 -
Família
Cònjuge	Herbert Leigh Holman (1932-1940) Laurence Olivier (1940-1960)
Parella	John Merivale (1960–1967)
Fills	Suzanne Farrington  () Herbert Leigh Holman
Pare	Ernest Hartley
Premis
(1963)  Premi Tony a la millor actriu protagonista de musical (20 març 1952)  Oscar a la millor actriu, per l'obra A Streetcar Named Desire (29 febrer 1940)  Oscar a la millor actriu, per l'obra Allò que el vent s'endugué  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood
Signatura

Vivien Leigh, Lady Olivier (Darjeeling, Índia, 5 de novembre del 1913-Londres, Anglaterra, 8 de juliol del 1967) va ser una actriu anglesa guanyadora de dos Oscar per les seves interpretacions de dues belles surenyes: Scarlett O'Hara, en Allò que el vent s'endugué (1939), i Blanche DuBois, en A Streetcar Named Desire (1951).^[1]

Les seves actuacions, però, no es limitaven només al cinema, sinó que, sovint, participava també en diverses obres de teatre a Londres. El seu principal col·laborador, per descomptat, va ser el seu marit, el també dramaturg Laurence Olivier, que la va dirigir en moltes de les seves representacions. D'aquesta manera, amb una carrera professional de més de 30 anys, Vivien ha acabat sent una de les actrius de teatre i cinema més prolífiques de la història, amb unes interpretacions que han anat des de les heroïnes de les comèdies de Noël Coward i George Bernard Shaw a les protagonistes dels clàssics shakesperians com Ofèlia, Julieta o Lady MacBeth.

Malauradament, la seva vida professional es va veure afectada per dos grans obstacles. Per un costat, Vivien era conscient de la seva pròpia bellesa i això la va portar a pensar que els altres no la prenien seriosament com a actriu. D'altra banda, la seva delicada salut es va convertir en el seu principal repte: debilitada la major part del temps per un trastorn bipolar i per recurrents brots de tuberculosi, Vivien va acabar tenint la reputació de ser una persona difícil amb qui treballar. Això va fer que la seva carrera no tingués una projecció ascendent, sinó que, al contrari, més aviat es caracteritzés per puntuals períodes d'èxit i una majoria de declivi.