Vocal

Flux d'aire

Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor. Aquestes cavitats només actuen com a ressonadors, alterant els harmònics del so activat per les cordes vocals. Les vocals s'oposen a les consonants.

Hi ha tres factors de classificació de les vocals, en funció de com la cavitat bucal i la cavitat nasal alteren els harmònics del so produït per les cordes vocals:

  • el punt d'articulació, que depèn de la posició de la llengua, que pot ser avançada o endarrerida, i/o més o menys abaixada (vocal oberta) o alçada (vocal tancada) cap al paladar.
  • la labialització, que depèn de la posició dels llavis, amb arrodoniment o sense.
  • la nasalització, que depèn de la participació o no de la cavitat nasal com a ressonador.

En acústica els diferents formants de cada vocal es veuen com a parts fosques d'un espectrograma. Les vocals són els sons més estudiats.

Una vocal pot unir-se amb altres en la pronunciació i formar així un diftong o un triftong, presents en la majoria de llengües. La capacitat de distingir entre sons vocàlics seguits s'anomena vocalització quàntica.[1] Cal remarcar que la pronúncia de les vocals varia molt entre els diferents idiomes. Els signes per representar les vocals són els que més sovint porten un signe diacrític.

  1. Bueno i Torrens, David (2015), “Llenguatge, creativitat i lliure albir: l'origen evolutiu de la capacitat lingüística”, en Llengua, societat i comunicació, 13.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in