Vol espacial suborbital

Un vol espacial suborbital és un vol espacial on una nau espacial arriba a l'espai, però la seva trajectòria interseca l'atmosfera o la superfície del cos gravitacional des de la qual es va iniciar, de manera que no es realitzi una revolució orbital completa.^[1]

Per exemple, la trajectòria d'un objecte llançat des de la Terra que arriba a 100 km per sobre del nivell del mar, i després torna a caure a la Terra, es considera un vol espacial suborbital. Alguns vols suborbitals s'han dut a terme per posar a prova les naus espacials i vehicles de llançament més tard destinats al vol espacial orbital. Els altres vehicles estan específicament dissenyats només per al vol suborbital, i s'inclou vehicles tripulats, com el X-15 i el SpaceShipOne, i els no tripulats com ara ICBMs i els coets sonda.

Els vols espacials suborbitals són diferents dels vols que arriben a l'òrbita per l'ús de retrocoets per sortir d'òrbita després de menys d'un període orbital complet. Així, els vols de la Fractional Orbital Bombardment System no serien considerats suborbitals, en el seu lloc aquests són considerats simplement vols a òrbita terrestre baixa.

Generalment, s'utilitza un coet, però experimentalment també s'ha aconseguit un vol espacial suborbital amb un canó espacial.^[2]