William Shockley

Plantilla:Infotaula personaWilliam Shockley

(1975) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) William Bradford Shockley Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 febrer 1910 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1989 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Stanford (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pròstata Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAlta Mesa Memorial Park
Palo Alto Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut de Tecnologia de Massachusetts - Philosophiæ doctor (–1936)
Institut Tecnològic de Califòrnia - Graduat en Ciències (–1932) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohn C. Slater Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica de semiconductors Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, inventor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBell Labs
Universitat Stanford
Laboratori Shockley Semiconductor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJean Bailey
Emmy Lanning Modifica el valor a Wikidata
PareWilliam Hillman Shockley Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
15 octubre 1969Shockley incident (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 9b5a9783-6597-483f-ac6a-ea1c72f052db Find a Grave: 21219520 Modifica el valor a Wikidata

William Bradford Shockley (13 de febrer de 1910, Londres, Anglaterra - 12 d'agost de 1989, Stanford (Califòrnia), EUA) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1956. Juntament amb John Bardeen i Walter Houser Brattain, obtingué el Premi Nobel de Física el 1956 per les seves investigacions sobre semiconductors i l'invent del transistor de contacte.

El 1955, Shockley va abandonar els laboratoris Bell i va tornar a la seva ciutat natal, Palo Alto, Califòrnia, a les proximitats de la Universitat Stanford, per crear la seva pròpia empresa, Shockley Semiconductors Laboratory, amb el suport econòmic d'Arnold Beckman, de Beckman Instruments. Comptant amb la influència del seu prestigi i el suport econòmic de Beckman Instruments va intentar convèncer diversos dels seus companys de treball de Bell que s'unissin a ell a la nova empresa; cap va voler. Per tant, va començar a rebuscar a les universitats els estudiants més destacats per formar amb ells l'empresa. Però, atès el seu estil empresarial, vuit dels investigadors van abandonar la companyia el 1957 per formar l'empresa Fairchild Semiconductor. Entre ells hi havia Robert Noyce i Gordon Moore que més tard crearien Intel. Entre les seves publicacions destaca «Electrons i buits al semiconductor», obra publicada el 1950.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in