Zeebrugge

Plantilla:Infotaula geografia políticaZeebrugge
Imatge
Antic Hôtel Résidence Palace
Tipuspoble Modifica el valor a Wikidata

EpònimBruges i Mar del Nord Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 51° 19′ 51″ N, 3° 12′ 27″ E / 51.3308°N,3.2075°E / 51.3308; 3.2075
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaFlandes Occidental
Districtedistricte de Bruges
Gran ciutatBruges Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.301 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Altitud1 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal8380 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic050 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webzeebrugge.net Modifica el valor a Wikidata

Zeebrugge és un barri de la ciutat de Bruges a la província de Flandes Occidental de Bèlgica. El 2014 tenia 4301 habitants.

L'església de Sant-Donaci
Estació Zeebrugge-Dorp

El poble s'ha creat a l'inici del segle xix quan soto la iniciativa del rei Leopold II vers la fi del segle xix, l'aleshores jove estat belga volia crear-se un port marítim amb accés directe al mar, per tal d'evitar les perpètues disputes amb els Països Baixos sobre l'ús de l'Escalda. El barri més antic es trobava prop del port, el quarter balneari va desenvolupar-se més tard.

Zeebrugge és dividit en tres barris: el barri de la platja, el barri de l'estació i el del centre. Els barris se separen per a les infraestructures llargues: el port, el ferrocarril, tres canals (el Boudewijnkanaal, el Leopoldkanaal i l'Schipdonkkanaal), el tranvia de la costa i la carretera costanera «Koninklijke Baan» (N34) i la (N31) que connecta el port a la xarxa d'autopistes de Bèlgica. Al centre es troba el port turístic i l'antiga subhasta de peix. El barri de la platja és un típic poble balneari de la costa del mar del Nord.

Durant la Primera Guerra Mundial a la Diada de Sant Jordi 1918 una batalla important tingué lloc a Zeebrugge, generalment anomenat Saint George's Day, en anglès com que els britànics eren la força aliada principal, tot i que a l'esquadra britànica hi havia mariners catalans.[1] Cada any, aquesta diada està commemorat i el poble conté diversos monuments militars.

  1. Cortade, Eugeni. Catalunya i la gran guerra, 1969, p. 70 (Volums 125-126 de Episodis de la Història). 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in