Back Şimali Xan Azerbaijani Хан Джао Bulgarian ھان ژاوۆ CKB Han-Zhao German Han-Zhao English Zhao antérieur French Chhièn-Chhàu HAK Han Zhao Croatian Zhao Awal ID 前趙 Japanese
| Setze regnes |
|---|
| 16 regnes |
| Cheng Han |
| Zhao anteriors (Han septentrionals) |
| Zhao posteriors (Txao posteriors) |
| Liang anteriors (Leang anteriors) |
| Liang posteriors (Leang posteriors) |
| Liang occidentals (Leang occidentals) |
| Liang septentrionals (Leang septentrionals) |
| Liang meridionals (Leang meridionals) |
| Qin anteriors (Jin anteriors) |
| Qin posteriors (Jin posteriors) |
| Qin occidentals (Jin occidentals) |
| Yan anteriors (Yen anteriors) |
| Yan posteriors (Yen posteriors) |
| Yan septentrionals (Yen septentrionals) |
| Yan meridionals (Yen meridionals) |
| Xia |
| No inclosos en els 16 regnes |
| Ran Wei |
| Qiao Zong (Shu occidentals) |
| Yan occidentals (Yen occidentals) |
| Duan |
| Yuwen |
| Chouchi |
| Wei (Dingling) |
| Dai |
| Huan Chu (Huan Xuan) |
Han Zhao fou una dinastia del nord de la Xina del segle iv. És coneguda també com a Han del nord o Han septentrionals (Pei Han), però això comporta alguna confusió, i com a Zhao anteriors (Txao anteriors o Ts'ien Txao).
El 304 un dels caps dels xiongnu meridionals de nom Lieu Yuan, descendent del chan-yu que vers el 220 havia agafat el nom de Lieu, que estava establert a T'ai-yuan (Shansi) va obtenir de la cort xinesa dels Qin o Jin el títol de chan-yu de les cinc hordes. El 308, al front de 50000 homes es va proclamar emperador a T'ai-yuan com a successor de la dinastia Han.
El seu fill, Lieu Ts'ong (310-318) va ocupar el 311 la capital xinesa Luoyang, cremant el palau imperial i fent presoner a l'emperador Jin Huai-ti; tot seguit (312) va remuntar fins a Txangngan on va massacrar a la meitat de la població. L'emperador fou enviat presoner a Pi'ing-yang, la capital de Lieu, durant uns dos anys, en què va ser humiliat, i finalment executat el 313.
El següent emperador Jin, Min-ti (312-316) es va instal·lar a Txangngan quan els xiongnu se'n van retirar ([312]) però el 316 el xiongnu van tornar i el van obligar a rendir-se; l'emperador fou portat també a P'ing-yang, humiliat un temps i després executat el 318. Un membre de la família imperial Jin o Qin va fugir a Nankin (llavors anomenada Kien-k'ang, i defensat pel riu Yang-tse, va fundar (317) la segona dinastia Jin o Qin o dinastia Qin meridional (o també Qin Oriental).
Lieu Ts'ong va mantenir la seva capital a P'ing-yang però controlava les velles capitals xineses de Lo-yang i Txangngan; dominava el centre i sud de Shansi, el Shensi (menys la conca del Han) el nord d'Honan (menys K'ai-fong) i el sud d'Hopei i nord de Shantung. Aquest regne xiongnu es va haver d'enfrontar a hordes bàrbares: els tabgatx i els mujong.
Lieu Ts'ong va morir el 318 i els seus hereus només van poder conservar la part nord-oest dels seus estats amb Txangngan com a centre (ara sota el nom de Zhao anteriors). Un cap xiongnu, Xe Lei, es va crear un regne propi a la regió de Siang-kuo (actual Chouen-to) al sud d'Hopei. El 329 Xe Lei va destronar la dinastia xiongnu dels Han Zhao i va fundar una nova dinastia xiongnu coneguda com a dinastia dels Zhao posteriors o Heou Zhao (vers 330-350).