Zona d'habitabilitat

En astrobiologia, la zona d'habitabilitat estel·lar (ZH) és una estreta regió circumestel·lar on, de trobar-se situat un planeta (o lluna) rocós amb una massa compresa entre 0,6 i 10 masses terrestres i una pressió atmosfèrica superior als 6,1 mb corresponent al punt triple de l'aigua, la lluminositat i el flux de radiació incident permetria la presència d'aigua en estat líquid sobre la seva superfície. Definida per primera vegada el 1959 per S. Huang, la zona d'habitabilitat estel·lar (ZH) es troba delimitada per dos radis: un d'intern o ZHri i un altre extern o ZHro. Mentre el radi intern estableix la distància mínima capaç de salvaguardar l'entorn planetari d'un efecte d'hivernacle desbocat, l'extern, per contra, mostra la distància màxima en la qual aquest mateix fenomen és capaç d'impedir que les baixes temperatures aboquin al planeta a una glaciació perpètua.

Al costat de la zona d'habitabilitat estel·lar, recentment, els astrònoms nord-americans Gonzalez, Ward i Brownlee han definit la denominada zona d'habitabilitat galàctica. Allunyada de les fonts intenses de radiació, sobretot del violent centre galàctic i de les regions actives de formació estel·lar, la conjunció d'aquestes dues zones, ZH i ZHG, presenten les condicions més favorables per a l'aparició i posterior desenvolupament de la vida en un entorn planetari adequat.

Encara que les estimacions realitzades varien segons l'autor, la més acceptada fixa els seus marges en el sistema solar a una distància d'entre 0,84 i 1,67 ua respecte el Sol.^[1] Si la Terra tingués una òrbita inferior al límit intern de la zona habitable, es desencadenaria un procés similar a l'observable a Venus, que sotmetria el nostre planeta a un efecte hivernacle descontrolat; mentre que si superés el seu límit extern, tota l'aigua superficial es congelaria.^{[web 1]}

El descobriment dels primers exoplanetes rocosos orbitant la zona d'habitabilitat de les seves estrelles, gràcies a les observacions del Telescopi Espacial Kepler, ha augmentat considerablement l'interès pel seu estudi,^{[web 2]} convertint-ho en un pilar bàsic de l'astrobiologia, l'exoplanetologia i l'astrofísica.^{[2][web 3]}

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «web» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="web"/> corresponent.