Aragona

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Aragona
Comunità autonoma
Aragona - Bandera Aragona - Stema
Aragona - Sœmeanza
Aragona - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Spagna
Capital Zaragoza
Lengue ofiçai lèngua spagnöla, Lengua aragonesa e Lengua catalana
Politega
President Jorge Azcón
(2023)
Orgen lejislativ Corti de Aragón
Territore
Coordinade 41°N 1°W / 41°N 1°W41; -1
OSM 349045
Superfix 47 719 km²
Abitants 1 324 397 ab.
(2019) e (1º genar 2021)
Densitaa 27.75 ab./km²
Confin Catalògna, Navara, Comunità Valenziana, La Rioja, Casteja e Leon, Castija-La Mancha, Neuva Aquitania e Ocitània
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Codex ISO 3166 ES-AR
Codex INE
Inn Himno de Aragón
Sant protetor San Giorgg e Nostra Siora del Pilar
Localizazion
Aragona - Localizazion
Aragona - Localizazion
Sit istituzional

L' Aragona (in spagnoeù ed in aragones; Aragón, in catalan; Aragó) l'è on paes situaa in del nord de la Penìsola Ibèrica e che la comprend el tocch central de la vall de l'Ebro. El so territori l'è el del antigh Regn d'Aragona, che l'è staa abolii in 1707 cont i Decrett de Noeuva Pianta. Attualment l'è part del Stat Spagnoeù come comunità autònoma, second el so Statutt d'Autonomia (Leg Orgànica del Stat Spagnoeù), che ghe conferiss el caràtter de “nazionalità”.

Culturalment la Conca de l'Ebro, anca prima d'esist Aragona, l'è ona zona d'incónter e crosvii d'òmen ed element culturài de la Meseta, el Levant ed el Sud de Francia. Officialment, la limita cont i comunità autònomm de Castiglia-La Mancha, Castiglia e León, Catalogna, La Rioja, Navarra, Comunità Valenziana ed anca cont el Stat Frances.

El Regn d'Aragona cont el Contad de Barcelona (Catalogna) lor gh'hann formaa la Corona d'Aragona in del sècol XII, anca ben ancamò l'è staa indipendent col conservà tutt i so istituzion, privileg e diritti fin la Guerra de Succession Spagnoeula in del sècol XVIII. Da 1978 l'è ona comunità autònoma spagnoeula, composta dai provinci d'Huesca, Teruel e Saragoza (in spagnoeù; Huesca, Teruel e Zaragoza, in aragones; Uesca, Tergüel e Zaragoza ed in catalan; Osca, Terol e Saragossa, rispettivament, e che la s'articola in 33 comarch (in spagnoeù e catalan; comarcas, in aragones ; redoladas). La so capital l'è la città de Saragoza (in spagnoeù ed aragones; Zaragoza, in catalan; Saragossa).

Dal second d'agost de 1999 Marcelino Iglesias Ricou l'è el president d'Aragona.

In Aragona lor se párlen trè lengu, dai quài domà ona l'è official:

  • L'aragones o léngua aragonesa. El se parla in Huesca ed in on quaj loeugh del nord de Saragoza. In el passaa el se parlava anca in del cénter e sud d'Aragona.
  • El spagnoeù l'è la léngua official, ed el se parla in tutt el territtori aragones mes'ciaa con lineament di quài la maggior part lor hinn rest de l'aragones, che ghe s'è staa perdend progressivament dal sècol XV per la espansion del spagnoeù.
  • El catalan se parla in de la franza oriental d'Aragona.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy