Nivola

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ona nivola d'aqua.

Ona nivola o nigola o anca nigol (in bressan, parnonziaa ['nigol]) o nugra (in val de Bregn) l'è on'idrometeora. A l'è fada de tanti gott piscininn de aqua condensada e/o de cristai de giazz, sospenduu in de l'atmosfera sora la superfis de la terra (ma anca de alter pianeta), e che donca de solet tocchen minga terra.
Quand che gh'è tanti nivoi (per reson dovuu a temperadura, umidità e pression) el ciel a l'è tutt quattaa. Se l'è nivol, el pò suced che 'l pioeuva.
I nivol podèn vess classificaa in des tipi e trii grupp. La classificazion la ven foeura col vardà l'aspett, la forma, el color, la grandezza e l'altezza indoè che se troeuven.

Se poden formàss di strutur compagn di nivol anca in del spazzi interstellar, ma a hinn minga aglomeraa de gott d'aqua: quei chì se ciamen nivol interstellar.

I nivol hinn de color bianch per vià de la diffusion de tucc i longhèzz d'onda de la radiazion solar ind la stèssa manera second la leg del Mie che insèma fan su el color bianch. Di nivol pussée spèss che blòcchen i ragg del sol, inveci paren gris. [1]

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 62. ISBN 88-483-1168-7. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy