Aliatge

Un aliatge es una mèscla omogenèa de dos o maites elements, qu'al mens un deu èsser un metal. Lo compausat resultant presenta de propietats fòrça diferentas d'aqueles dels elements constitutius quand èran separats, e de vegadas basta d'apondre una fòrça pichona quantitat d'un element per que se realizen. La tecnica de l'aliatge s'utiliza per melhorar qualques propietats dels metals purs, coma la resisténcia mecanica, la duretat o la resisténcia a la corrosion. Atal, l'acièr es fòrça mai dur que lo fèrre, a que s'apond de carbòni. Mas, de propietats fisicas coma la densitat, la reactivitat, lo modul elàstic o la conductivitat termica e electrica de l'aliatge diferéncian gaire d'aquelas dels elements primaris. D'entre los aliatges comuns i a lo laton, fach amb de coire e zinc, o lo bronze, fach amb de coire e d'estam.

Lo aliatges se forman mai sovent per la fusion dels seus compausants e aprèp la mèscla se solidifica.

Existís, en mai, un metòde de produccion d'aliatges nomenat aliatge mecanic que se basa sul trissatge dels compausents meses ensebles. Lo material es somes a una seriá de moviments e de friccions que provòcan la formacion de dissolucions solidas deguda, entre autres, a la reduccion de la talha dels seu cristals.