David Hume

David Hume
Retrach de {{{nom}}}
Retrach de {{{nom}}}
Naissença 7 de mai de 1711
Edimborg,  Escòcia,
Bandièra: Reialme UnitReialme Unit
N. a
Decès 25 d'agost de 1776
Edimborg,  Escòcia,
Bandièra: Reialme UnitReialme Unit
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País: Grand Bretanha
Escòla o tradicion: Escòla classica, Liberalisme, Naturalisme, Escepticisme, Empirisme, Utilitarisme
Interèsses principals: Istòria, Morala, Epistemologia, Metafisica, Etica, Estetica, Logica, Filosofia de l'esperit, Filosofia politica, Filosofia de la religion, Sciéncias umanas e socialas
Idèas remarcablas: Causalitat, Induccion, Lei de Hume, Utilitat, Cresença

David Hume (7 de mai de 171125 d'agost de 1776) foguèt un filosòf, economista e istorian escossés. Es considerat coma un mai importants pensaire de las Luses (amb Adam Smith e Thomas Reid) e es un mai grands filosòfs e escrivans de lenga anglesa. Fondator de l'empirisme modèrne (amb Locke e Berkeley), un dels mai radicals de per son escepticisme, s'opausèt en particular a Descartes e als filosòfs considerant l'esperit uman d'un punt de vista teologico-metafisic : dobriguèt aital la via a l'aplicacion del metòde experimental als fenomèns mentals.

Son importància dins lo desvelopament de la pensada contemparonèa es considerabla: Hume aguèt una influéncia prigonda sus Kant, sus la filosofia analitica del començament del sègle XX e sus la fenomanologia. Òm se remembra pasmens sovent de sa pensada pas que lo scepticisme destructor; mas los comentators de la fin del sègle XX se son estacats a mostrar lo caractèr positiu e constructifu de son projècte filosofic.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy