L' occitan (Escotarⓘ), o la lenga d'òc (Escotarⓘ), es una lenga romanica parlada en Occitània e pels occitans emigrats de pel mond. Es una lenga fòrça similara al catalan que d'unes an pogut considerar aquel coma un dialècte[11].
L'occitan coneguèt son epòca daurada entre los sègles XI e XIII gràcias a sa literatura e subretot las composicions dels trobadors que coneguèron de succès per tota Euròpa.
Sens estat per encoratjar la transmission e ne far la valorizacion, patís la politica lingüicida de l'Estat francés, mas tanben la passivitat de Mónegue e de l'Estat italian. Sonque lo Principat de Catalonha, dins l'Estat espanhòl, reconeis l’occitan coma lenga oficiala, e pròpria de la Val d'Aran, que l'ensenhament public l'i generaliza.
Amb aquò, la lenga es grèvament menaçada. Se pensa uòi que mens de 700 000 adultes en França l'an plan apresa al près de lors parents e mens de 200 000 la parlan de longa e aital la transmeton a la generacion que seguís[12].
↑Moral Ajado, Xavier. «La protecció legal de l'occità aranès». Institut d'Estudis Catalans. «La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística»
↑Étude sur la limite géographique de la langue d'oc et de la langue d'oïl, Charles de Tourtoulon et Octavien Bringuier, page 6 : « ... en Espagne, sur les confins de la Catalogne et de l'Aragon, le catalan, qui peut-être considéré comme un dialecte de la langue d'oc, faisait place brusquement à l'aragonais, dialecte de la langue espagnole. », Paris, 1876