 C | |
|---|---|
  | |
 | |
| Caràcter | C (majúscula) Unicode: 0043 c (minúscula) Unicode: 0063 Ｃ (majúscula, Taula de caràcters Unicode) ｃ (minúscula, Taula de caràcters Unicode) Unicode: FF43 Ⓒ (majúscula) Unicode: 24C8 ⓒ (minúscula) Unicode: 24D2 🄒 (majúscula) Unicode: 1F112 ⒞ (minúscula) Unicode: 249E 🅒 (majúscula) Unicode: 1F152 🅲 (majúscula) Unicode: 1F172 🄲 (majúscula) Unicode: 1F132 🄫 (majúscula) Unicode: 1F12B Ⅽ (majúscula, Formularis de números) Unicode: 216D ⅽ (minúscula, Formularis de números) Unicode: 217D |
| Tipus | lletra de l'alfabet llatí i lletra consonant |
| Part de | alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet de l'esperanto, alfabet txec, alfabet romanès, alfabet eslovac, alfabet vietnamita, alfabet turc, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet africà de referència, Alfabet internacional africà, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, alfabet alemany i alfabet letó |
| Codi | -.-. (codi Morse) Charlie (Alfabet fonètic de l'OTAN) C (Braille ASCII) |
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Prové de la lletra gimel de l'alfabet fenici, que els grecs convertiren en la gamma quan adaptaren l'alfabet fenici i crearen l'alfabet grec. En aquests alfabets, el caràcter representava el so de l'oclusiva velar sonora /g/, però els etruscs, en adaptar l'alfabet grec en l'alfabet etrusc, li assignaren el valor de l'oclusiva velar sorda, atès que en etrusc no es distingia la sorda de la sonora; com que els llatins crearen el seu alfabet amb base a l'alfabet etrusc, el so assignat a la lletra C fou el de /k/, i no pas el de /g/ original.[1]
- ↑ Sihler, Andrew. New Comparative Grammar of Greek and Latin. Oxford University Press, p. 21. ISBN 0-19-508345-8.