Back 1-بوتانول Arabic Butanol-1 Azerbaijani N-بوتانول AZB Butan-1-ol Czech 1-Butanol German 1-βουτανόλη Greek 1-Butanol English 1-Butanolo Esperanto Butan-1-ol Spanish 1-Butanol Basque
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 74,073 Da |
| Trobat en el tàxon | Zingiber mioga, Astragalus membranaceus, dacsa, figuera de moro, Vitis rotundifolia, sapote, albercoquer, Astragalus trimestris, sindriera, Aloe arborescens, peònia de jardí, mango comú, endívia, Arabidopsis thaliana, Gossypium hirsutum, Glehnia littoralis, Zanthoxylum schinifolium, Vasconcellea pubescens, alfals, Vaccinium vitis-idaea, escheríchia coli, Guanabaner, Garcinia dulcis, Viburnum orientale, Magnolia obovata, Astragalus mongholicus, Lucensosergia lucens, maracujà, matsutake i Fragaria
|
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₄H₁₀O |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 0,81 g/cm³ (a 20 °C, líquid) |
| Velocitat del so | 1.258 m/s (20 °C, líquid) |
| Viscositat dinàmica | 33,79 mPa s |
| Índex de refracció | 1,399 |
| PKa | 16 |
| Solubilitat | 9 g/100 g (aigua, 20 °C) |
| Moment dipolar elèctric | 1,66 D |
| Punt de fusió | −89 °C −90 °C −89,8 °C |
| Punt d'ebullició | 117 °C (a 760 Torr) 117,73 °C (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 1,66 D |
| Pressió de vapor | 6 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 1,4 vol% |
| Límit superior d'explosivitat | 11,2 vol% |
| Temperatura d'autoignició | 345 °C |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 300 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Límit d'exposició sostre | 150 mg/m³ (cap valor) |
| Punt d'inflamabilitat | 84 °F |
| IDLH | 4.242 mg/m³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| líquid inflamable de classe IC | |
Butan-1-ol (nom sistemàtic), n-butanol, n-butil alcohol,normal butanol o n-alcohol butílic és un alcohol primari, que és un dels isòmers del butanol. La seva fórmula molecular és C₄H10O. Entre els seus isòmers es troben l'isobutanol, butan-2-ol, i tert-butanol. És un dels alcohols que tenen més de dos carbonis i una significativa solubilitat dins l'aigua.
El n-Butanol apareix de manera natural com a producte menor de la fermentació alcohòlica dels sucres i altres carbohidrats,[1] i es troba en molts aliments i begudes.[2][3] Als Estats Units està permès el seu ús com saboritzant artificial,[4] es fa servir en la mantega, crema, fruits, rom, whiskey, gelats, caramels productes de panificació i licors.[5] També es fa servir en molts productes de consum.[2]
L'ús principal del n-butanol és industrial particularment per manufacturar acetat de butil (el qual és un saboritzant i un solvent industrial). S'obté de la indústria petroquímica a partir del propilè, cal rodi per fer-ho. La producció estimada, als Estats Units, per l'any 1997 va ser de 784.000 tones; a Europa Occidental 575.000 tones; al Japó 225.000 tones.[3]
A partir de butan-1-ol i bromur d'hidrogen es pot preparar bromur de n-butil.
- ↑ Hazelwood, Lucie A.; Daran, Jean-Marc; van Maris, Antonius J. A.; Pronk, Jack T. «The Ehrlich pathway for fusel alcohol production: a century of research on Saccharomyces cerevisiae metabolism». Appl. Environ. Microbiol., 74, 8, 2008, p. 2259–66. DOI: 10.1128/AEM.02625-07.
- ↑ 2,0 2,1 Butanols: four isomers, Environmental Health Criteria monograph No. 65, Geneva: World Health Organization, ISBN 92-4-154265-9, <http://www.inchem.org/documents/ehc/ehc/ehc65.htm>
- ↑ 3,0 3,1 Plantilla:SIDS-ref
- ↑ 21 C.F.R. § 172.515; 42 FR 14491, Mar. 15, 1977, as amended.
- ↑ Hall, R. L.; Oser, B. L. «Recent progress in the consideration of flavouring ingredients under the food additives amendement. III. Gras substances». Food Technol., 1965, p. 151., cited in Butanols: four isomers, Environmental Health Criteria monograph No. 65, Geneva: World Health Organization, ISBN 92-4-154265-9, <http://www.inchem.org/documents/ehc/ehc/ehc65.htm>