Back Glifosaat Afrikaans غليفوسات Arabic Glifosatu AST قلیفسات AZB Глифозат Bulgarian Glifosat BS Glyfosát Czech Glyfosat Danish Glyphosat German Γλυφοσάτη Greek
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 169,014 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Rol | inhibidor enzimàtic, antifúngic i agents de desacoblament |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₃H₈NO₅P |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,704 g/cm³ |
| Punt de fusió | 184,5 °C |
| Punt de descomposició | 187 °C |
El glifosat és un herbicida organofosforat no selectiu i sistèmic.[1] És el més utilitzat a tot el món.[2]
Tot i ser promogut com un producte miracle amb poc efectes negatius, amb els anys, el nombre de veus contràries va augmentar. L'ús massiu va fer que després de cinquanta anys d'ús intensiu a tot el planeta, se'n troben residus en molts aliments, inclús en la llet materna.
El producte va ser desenvolupat per la companyia Monsanto i comercialitzat amb el nom de Roundup. La patent va caducar el 2000 i ara es comercialitza també amb altres noms per moltes companyies. El glifosat actua en inhibir la capacitat de sintetitzar els aminoàcids aromàtics de les plantes. Penetra dins la planta per les parts verdes i l'herbicida es distribueix a tot el vegetal fins i tot les arrels. És efectiu en la majoria de les plantes anuals i perennes encara que de vegades cal incrementar la dosi o aplicar-lo en el moment de màxima susceptibilitat. No mata en canvi la cua de cavall (equisetum). Per enginyeria genètica s'ha introduït, a iniciativa de Monsanto, un gen a plantes conreades que les fa resistents contra aquest herbicida no selectiu que mata conreu com males herbes. Amb la resistència introduïda ja es poden ruixar els conreus i les males herbes al mateix temps i el conreu queda desherbat fàcilment.
El seu ús massiu va tenir com a efecte que a Dinamarca i Groenlàndia, ja el 2005 es van trobar a l'aigua freàtica residus de glifosat cinc vegades superiors a la norma.[3]
- ↑ «Glifosat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Noain, Idoya «La batalla del glifosat». El Periódico, 25-03-2015.
- ↑ «Chemical hazards in drinking-water - glyphosate and AMPA». Organització Mundial de la Salut.(Riscs químics a l'aigua potable: glifosat i AMPA)