Kenning

Extensió de l'antic nòrdic a inicis del segle x. L'ús de kennings era habitual dins les llengües germàniques antigues i la seva poesia, especialment en les llengües escandinaves i l'anglès antic.
   Nòrdic antic occidental
   Nòrdic antic oriental
   Llengües germàniques amb les quals el nòrdic antic encara mantenia intel·ligibilitat

Un kenning (pronunciació en modern islandès: cʰɛnːiŋk; derivat de l'antic nòrdic) és un tipus de paraula composta metafòrica o frase usada com una al·lusió a una idea més senzilla que (en el seu moment) seria reconeguda fàcilment per l'audiència. Per exemple, "camí (de) cignes" implicaria "oceà".

En termes més acadèmics kenning és un tipus de trop literari, en concret un circumloqui, en la forma d'un compost (en general dues paraules, sovint amb guió) que empra el llenguatge figurat en lloc d'una sola paraula més concreta com un nom. Els kennings estan fortament associats amb l'antic nòrdic i més tard amb la poesia de la llengua islandesa i la llengua anglosaxona. Per exemple, els poetes nòrdics de l'Antiguitat podrien reemplaçar Sverd, la paraula normal per "espasa", amb un compost més abstracte com aixada feridora (Egill Skallagrímsson: Höfuðlausn 8), o una frase en genitiu com randa íss, gel d'escuts (Einarr Skúlason: Øxarflokkr 9). El terme kenning ha estat aplicat pels erudits moderns a similars figures del llenguatge en altres idiomes, especialment l'anglès antic.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy