Pleonasme

En lingüística, el pleonasme és una figura retòrica en la qual existeix redundància entre termes continguts en un mateix enunciat. Per exemple: «ho vaig veure amb els meus propis ulls»; «entra a dins»; «surt a fora».

En alguns casos, el pleonasme té valor expressiu i es fa servir com a recurs estilístic, com per exemple en aquest relat:

De tant en tant
fa un descans,
surt cap a fora,
llavors puc dormir,
descansar en pau.

No obstant això, en la majoria dels casos, la utilització d'un pleonasme denota poca habilitat lingüística per expressar una idea:

« El que no pot ser no pot ser, i a més és impossible. »


Quan el pleonasme es produeix per reiteració de termes sinònims es denomina datisme.

El pleonasme pot contraposar-se a l'oxímoron; de tant en tant s'afegeix una informació que no resulta pertinent, en ser idèntica a la ja donada (pleonasme: pujar cap amunt) o en ser contradictòria (oxímoron: pujar cap avall).


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy