Yayue

Yayue (en xinès tradicional:雅樂; en xinès simplificat: 雅乐; en pinyin: Yǎ yuè; vol dir música elegant) era originalment una forma de música clàssica i dansa que es representava a la cort reial de la Xina antiga. Les convencions bàsiques de yayue es van establir al Zhou de l'Oest. Juntament amb la llei i els rituals, formava la representació formal del poder polític aristocràtic.

El mot ya (雅) es feia servir durant la dinastia Zhou per referir-se a una forma de cançons-texts utilitzades a la cort, recollides a Shijing.[1] El terme yayue en si va aparèixer als Analectes de Confuci,[2][3] on yayue es considerava el tipus de música bo i beneficiós, en contrast amb la música popular, que considerava decadent i corrompent.[4][5] Yayue és, per tant, considerat en el sistema confucià com a la forma de música correcta, que és refinada, essencial pel cultiu personal i que pot simbolitzar el bé i la governança estable.[6][7] Significa el tipus de música cerimonial solemne que es feia servir a la cort, com també la música dels rituals que es feia servir en temples, incloent-hi aquells on es feien ritus confucians. En un sentit més ampli, yayue pot significar una forma musical que es pot distingir de la forma musical popular (suyue, 俗樂) o "música no cultivada", per la qual cosa pot incloure també música de literats com la música qin.[8][9]

La música yayue ja ha desaparegut de la Xina, tot i intents moderns de reconstruir-la.[10] A Taiwan, s'interpreta yayue en una cerimònia confuciana, i a la Xina es reviu com a forma d'entreteniment per a turistes. Encara es troben formes de yayue en parts de l'Àsia Oriental, com el gagaku al Japó, aak a Corea, i nhã nhạc a Vietnam. Tot i que es fa servir la mateixa paraula (tot i que es pronuncia diferent), la música no correspon necessàriament al yayue xinès. L'aak coreà, tanmateix, preserva elements del yayue de la dinastia Song que s'havien perdut a la Xina.[4][11]

  1. Peter Fletcher. World Musics in Context: A Comprehensive Survey of the World's Major Musical Cultures. Oxford University Press, 2004, p. 345. ISBN 978-0195175073. 
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades musicology
  3. «The Analects - Yang Huo». Chinese Text Project.
  4. 4,0 4,1 The Concise Garland Encyclopedia of World Music, Volume 2. Routledge; 1 edition, 2008, p. 1201–1202. ISBN 978-0415994040. 
  5. «The Analects - Wei Ling Gong». Chinese Text Project.
  6. Liora Bresler. International Handbook of Research in Arts Education. Springer, 2007, p. 85. ISBN 978-1402029981. 
  7. Women and Confucian Cultures in Premodern China, Korea, and Japan. University of California Press, 2003, p. 85. ISBN 978-0520231382. 
  8. Alan Robert Thrasher. Sizhu Instrumental Music of South China: Ethos, Theory and Practice. Brill Academic Publishers, 2008, p. 2. ISBN 978-9004165007. 
  9. Isabel Wong. Comparative Musicology and Anthropology of Music: Essays on the History of Ethnomusicology. 2a edició. University of Chicago Press, 1991, p. 37–38. ISBN 978-0226574097. 
  10. Cindy Sui «Music Bridges the Political Divide Between China and Taiwan». The New York Times, 20-04-2010.
  11. Robert C. Provine, Jr. «The Treatise on Ceremonial Music (1430) in the Annals of the Korean King Sejong». Ethnomusicology, 18, 1, gener 1974, pàg. 1–29. JSTOR: 850057.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy