JTAG

JTAG és un acrònim de Joint Test Action Group, una associació de la indústria de l'electrònica que es va formar el 1985 per desenvolupar un mètode de verificació i prova per dissenys electrònics. JTAG també és el nom comú utilitzat per a la norma IEEE 1149.1 titulada Standard Test Access Port and Boundary-Scan Architecture per a proves d'accés a ports utilitzada per a provar PCBs utilitzant escaneig de límits. Aquest mètode permet verificar i provar dissenys de xips i plaques de circuit imprès un cop ja s'han fabricat.

JTAG es va estandarditzar l'any 1990. L'Institute of Electrical and Electronics Engineers va condensar els resultats d'aquests esforços a l'estàndard IEEE 1149.1-1990, titulat Standard Test Access Port and Boundary-Scan Architecture. El 1994 es va agregar un suplement que conté una descripció del boundary scan description language (BSDL). Des de llavors, aquesta norma va ser adoptada per les companyies electròniques de tot el món. Actualment, Boundary scan i JTAG són sinònims.

Dissenyat originalment per a circuits impresos, actualment és utilitzat per a la prova de submòduls de circuits integrats, i és molt útil també com a mecanisme per a depuració d'aplicacions encastades, ja que proveeix una porta posterior cap a dins del sistema. Quan s'utilitza com a eina de depuració, un emulador en circuit que usa JTAG com a mecanisme de transport permet al programador accedir al mòdul de depuració que es troba integrat dins de la CPU. El mòdul de depuració permet al programador corregir els seus errors de codi i lògica dels seus sistemes.

JTAG implementa estàndards per al monitoratge de l'estat intern dels xips en el disseny electrònic automatitzat (EDA) com a eina complementària a la simulació digital.^[1] Especifica la utilització d'un port dedicat de depuració, implementant una interfície de comunicacions sèrie que permet accés amb poca sobrecàrrega i sense requerir d'accés als bussos d'adreces i dades. La interfície connecta amb dispositius tipus "Test Access Port" .

L'estàndard JTAG ha estat estès pels diferents fabricants de dispositius electrònics amb variants específiques de cadascun per oferir característiques úniques de cada fabricant.^[2]