Krigatge

Exemple d'interpolació de dades unidimensionals mitjançant kriging, amb intervals de confiança
Exemple d'interpolació de dades unidimensionals mitjançant krigatge, amb intervals de confiança. Els quadrats indiquen les dades d'entrada. La interpolació de krigatge, mostrada en vermell, s'estén al llarg de les mitjanes dels intervals de confiança distribuïts normalment mostrats en gris. La corba discontinua és una spline llisa, que s'allunya significativament dels valors de krigatge.

El krigatge és un conjunt de mètodes d'interpolació espacial emprats en geoestadística per a estimar els valors d'una variable de superfície en posicions desconegudes a partir dels valors coneguts d'observacions en punts de mostreig propers. Els diferents mètodes de krigatge són mètodes estocàstics d'interpolació perquè tracten la variable de superfície com una variable aleatòria o procés estocàstic. El krigatge es basa en la teoria de variables regionalitzades per a incorporar informació sobre els aspectes estocàstics de la variació espacial en el càlcul de les funcions de ponderació per a la interpolació. (en kriging; es krigeado, krigeaje; fr krigeage).[1]

El kriging simple es pot veure com la mitjana i l'embolcall de variables aleatòries (brownianes) que passen pels punts de dades.
El kriging simple es pot veure com la mitjana i l'embolcall de variables aleatòries (brownianes) que passen pels punts de dades.

El krigatge és una de les eines bàsiques de la geoestadística.[2]

  1. «krigatge». Termcat.cat, Centre de Terminologia, 2013. [Consulta: 4 novembre 2021].
  2. Nunes, J.. «Krigatge». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2013. [Consulta: 4 novembre 2021].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy